CURS POLIRÍTMIA V: Taller 3. Introducció de les músiques i danses tradicionals valencianes des d’una perspectiva transversal i inclusiva, a càrrec de Susana Díaz

Organitzat pel Cefire Artisticoexpressiu i Cefire de Torrent

–  Director artístic del Festival Polirítmia: Rafel Arnal
–  Assessor de Música i Arts Escèniques del CEFIRE Artisticoxpressiu: Roberto García Gontán
–  Professorat dels tallers didàctics : Christos Barbas, Miguel Ángel Montesinos i Susana Díaz.
– Dates: del 4 al 7 de juliol de 2022.
– Durada: setze hores lectives de caràcter presencial.
– Nombre d’alumnes: màxim deu per especialitat.
– Requisits: s’adreça preferentment a professorat i estudiantat de música i a músics i músiques en actiu amb experiència en música tradicional. Cal assistir a cada sessió completa (les conferències del dia 4 de juliol i el taller de la seua modalitat del 5 fins al 7 de juliol) i signar tots els fulls de control d’assistència que es presenten al llarg del curs fins a completar un mínim del 80% de les hores lectives.
– Certificació: si es compleix el requisit de l’assistència es rebrà un certificat d’aprofitament del curs signat per la  vicerectora de Cultura de la Universitat de València.

JORNADA INAUGURAL (per a tots els grups)  
Data: 4 de juliol, de 10 a 14 hores.
Lloc:  Sala Matilde Salvador del Centre Cultural La Nau (c/ de la Universitat, 2. 46003 –València)  
Horari 10 h. Benvinguda   
Entrevista a Vicent Torrent Moderador: Ximo Montañés, director del Cefire artisticoexpressiu  

10:45 h    Taula redona “La música tradicional valenciana en l’educació”.   Josep Vicent Frechina, Noelia Llorens "Titana", Maribel Crespo     Moderador: Daniel Vidal Ribero, musicòleg i assessor del Cefire de Gandia  

11:45 h  Descans  

12:15 Concert didàctic a càrrec d’Abraham Cupeiro
  
Encara que la seua formació és clàssica, sempre ha sentit atracció per tot tipus de músiques. Així, des dels inicis en la música, ha format part de grups de folk, jazz, música antiga… La seua curiositat i inquietud li proporcionen una visió polièdrica de l’art musical i una gran experiència en diferents camps: organologia, interpretació històricament informada, construcció d’instruments, composició… i sobretot imaginació.  El seu interès per l’organologia, l’ha portat a aconseguir una col·lecció de més de 200 instruments d’arreu del món i de diferents èpoques.   A l’octubre de 2017 va eixir a la llum “Us Sons Esquecidos”, un projecte que tracta de buscar un nou espai sonor per a instruments mil·lenaris com el càrnix cèltic o el cornu romà i que va ser gravat amb la Real Filharmonía de Galicia sota el segell de Warner Classics. Dos anys més tard, va gravar “Pangea” amb la Royal Philharmonic Orchestra de Londres als estudis Abbey Road, que va veure la llum al setembre de 2020.   Abraham ha tocat com a solista en diferents orquestres, entre les quals s’inclouen l’Orquesta Filarmónica de Las Palmas de Gran Canaria, la Real Filharmonía de Galicia, l’Orquesta Sinfónica de Las Palmas de Gran Canaria, Orquestra Sinfónica de Galicia, Oviedo Filarmonía, Orquestra de Vaasa, Kymi Sinfonietta (Finlàndia), Royal Philarmonic Orchestra, Orquestra de Bilbao…      

TALLERS TEORICOPRÀCTICS
  

Dates: de dimarts 5 a dijous 7 de juliol de 2022.
Horari: de 10 a 14 hores.   L’alumnat ha de triar un dels tres tallers següents:  

Taller 1: Una mirada melòdica, a càrrec de Christos Barbas


Lloc
: Aula de Seminaris del Centre Cultural La Nau (c/de la Universitat, 27).

La polirítmia –combinació i coexistència simultània de dues o més ritmes amb una subdivisió diferent– és un component bàsic de molts llenguatges musicals clàssics i tradicionals.
 Les combinacions polirítmiques estan molt difoses també en la creació i composició de nova música, sense cap limitació geogràfica, i produeixen noves i variades combinacions amb la inclusió de ritmes irregulars.
Veient el ritme i la melodia com a parts simbiòtiques del tot, en aquest taller emprenem un viatge d’exploració en una varietat de músiques, que abraça cançons tradicionals, melodies instrumentals i música clàssica de Grècia, Turquia, Bulgària, l’Azerbaidjan, l’Índia, etc., i també composicions i improvisacions contemporànies de compositors moderns i grups musicals per veure com el ritme i la melodia s’informen i s’afecten mútuament, com els cicles rítmics, i fins i tot la dansa, poden influir i a vegades canviar la precisió “matemàticament estricta” d’un ritme i, finalment, com una percepció musical cognitivament flexible pot inspirar la nostra creativitat mentre toquem, improvisem, componem o simplement mentre escoltem música.
El taller dona la benvinguda a tots els músics –instrumentistes, cantants, educadors i compositors– que desitgen enriquir la seua comprensió i millorar el seu enfocament creatiu sobre el ritme, la melodia i la música en general.  
Dia 1 Introducció general i estudi de repertori  
Dia 2 Exercicis i exemples de polirítmies.  
Dia 3 Improvisació i composició de peces.    


Christos Barbas
Christos Barbes és un dels músics més polifacètics i creatius de Grècia instal·lat a Barcelona des de 2015. Neyzen (flautista de la flauta ney), pianista i compositor, estudia des de primerenca edat flauta de bec i música barroca i més tard musicologia i etnomusicologia (Mmus), en el Departament de Música de la Universitat  d’Aristotelio (Tessalònica) i la School of Oriental and Asian Studies (Londres). Ha col·laborat amb Ross Daly, Efrén Lopez, L’Ham de Foc, Zohar Fresco, Magnanimus Trio, Neda i molts altres, participant en concerts a tot el món i gravant en el camp més ampli de la música modal contemporània en discogràfiques com An Music, Felmay IT i ECM Records. Imparteix seminaris de música tant en el taller musical “Labyrinth” a Creta com en centres educatius en tota Europa i és co-director artístic de Labyrinth Catalunya juntament amb Efrén López.


Taller 2. El ball tradicional solt: aproximació als contextos naturals en els gèneres de jota, fandango i seguidilla,  a càrrec de Miguel Ángel Montesinos “Pantorrillas”
  

Lloc
:  Sala Matilde Salvador del Centre Cultural La Nau (c/ de la Universitat, 2. 46003 –València)  

 Objectius:
- Coneixement teòric i pràctic de gèneres tradicionals solts.
- Coneixement històric dels ambients naturals on es fan aquests balls.
- Aprenentatge dels balls de tradició oral.
- Coneixement de l’estructuració genèrica de gèneres tradicionals.
- Coneixement de costums, versatilitat i regles naturals.
- Realització de ball tradicional espontani amb un catàleg de mudances.  

 Continguts
 - Teoria d’escolta d’estructures.
 - Iniciació al gènere de jota. - Iniciació al gènere de parranda.
 - Iniciació al gènere de malaguenya (popular i bolera).    

Mitjançant la metodologia publicada per l’Escuela de Folklore Caldo de Pésoles en el llibre De la mudanza al paso. Introducción a la metodología de enseñanza del baile tradicional hacia su contexto natural en el sureste español, es realitzaran els continguts progressius en dificultat fins a deixar una base explícita de coneixement pràctic. En el taller s’estudiarà el context natural del ball i dels diferents gèneres tradicionals solts i de tradició oral, així com el coneixement de costums, versatilitat i regles naturals. L’estructuració de la jota i la seguidilla (parrandes, pardiques, sevillana, manxegues, etc.) permetrà iniciar-se en la pràctica de diverses mudances dels gèneres, així com l’estil bolero de l’horta en malaguenyes (popular i pista de bolero), finalitzant amb la pràctica de diferents mudances i la confecció de ball complet espontani.  

Miguel Ángel Montesinos Sánchez "Pantorrillas”
Estudiant autodidacta etern de tot allò relacionat amb el ball i música "a l’antiga" propis de la zona sud-est d’Espanya, arreplega el testimoni de la seua tradició familiar dedicada als mons tradicionals. Descendent d’una estirp aurora i “bailaora” que es documenta des de 1831, amb el famós Pedro Abellán Moñíno (Perete Pantorrillas), antic germà major de la Campana de Auroros de La Albatalía i amo d’uns dels berenadors més famosos de l’horta de Múrcia, per l’eixida del Portillo de San Antonio.   A començament dels anys 70 comença la seua marxa en els ambients de l’exhibició folklòrica com a component dels cursos comunals de folklore impartits per Milagros Carrasco en La Alberca de las Torres. D’allà passa a formar part del grup Virgen de la Fuensanta de la Peña La Panocha, que provenia dels grups d’educació i descans dirigits per Santi Campoy.   Quan compleix 16 anys comença a dirigir diverses acadèmies de ball en diferents penyes de l’horta fins a començaments del canvi de segle, que compartia amb la immersió en els contextos naturals des de finals dels anys 80, entrant en la font primària d’aquests balls, residents majoritàriament en les recuperades Cuadrillas y Hermandades de Animeros de tota la regió, les quals continuen sent l’essencial forma de manifestació festiva en què es conserven els diferents reductes on es basen des dels grups d’exhibició teatral.   Realitza des de llavors treballs d’observació, estudi i reconstrucció d’elements tradicionals i estils en el ball "a l’antiga", i incideix en l’estudi de les estructures dels gèneres tradicionals, experimentant la seua evolució i arreplegant diferents execucions d’estil "abolerado" en el marge esquerre del Segura al seu pas per la ciutat, zona de gran influència de Mestres Boleros des de finals del segle XIX.   Actualment dirigeix l’Escuela de Folklore Caldo de Pésoles en La Albalatía, la qual està estesa pel nord-oest murcià, Bullas, Caravaca i Moratalla, Perín a Cartagena i Huéscar en la zona nord-oriental de la província de Granada, on imparteix les seues classes amb metodologia adaptada a l’ensenyament estructural d’aquestes manifestacions populars i dona màxima importància a l’aprenentatge dels gèneres tradicionals des d’una perspectiva natural, empírica, evolutiva i espontània, amb la premissa "aprendre a ballar, i no balls concrets".      

Publicacions i conferències:
-  2005, Conferència sobre l’evolució del ball popular tradicional en la III Semana Cultural de Guadalupe. 
-   2016 / 2017 / 2018, Conferència teoricopràctica Costumbres tradicionales sobre el ball tradicional el CEIP Puente Doñana, La Albatalía. Múrcia.
- 2016 / 2017 / 2018, Taller d’especialització al Ball abolerado de l’Horta en Centre Cultural de l’Albatalía. Observatori Patrimonial de l’Horta de Múrcia. 
-   2018, Conferència Saber bailes o saber bailar?, Separación de tradición i representación, Estructuración del baile tradicional i metodologia de ensenyança desde la base . 40è aniversari de la Peña Huertana L’Artesa, Grupo de Coros i Danzas "Virgen de los Peligros". Aljucer, Murcia. 
-    2018, Article "Saber bailes o saber bailar? Del baile tradicional a los bailes típicos regionales". Revista Folklore, Fundación Joaquín Díaz, núm. 439.
 -    2018, Conferència teoricopràctica "Contextos del baile popular" a l’ Escuela Bolera de Fuente-Álamo, Murcia
 -     2018, Conferència "La danza tradicional murciana. Una aproximación conceptual y pedagógica ". Facultat d’Educació, Universitat de Múrcia. 
-   2018, Taula redona " El baile típico y tradicional -folklore-. Su tránsito al escenario ", 50è Aniversari Peña La Crilla, Múrcia. 
-  2019, Conferència " Metodología de enseñanza del baile tradicional en su contexto natural ", I Simposio sobre Baile Popular, Museu de la Universitat de Múrcia.
 -  2019, Taller d’iniciació a la jota al Centro Cultural del Esparragal, Múrcia. 
-   2019, Taller d’iniciació Iniciación al baile "a lo bolero", Malagueñas de la Huerta al Campus de Música i Ball a les Terres de l’Ebre, Tarragona/Castelló.
 -  2019, Taller d’iniciació a la jota, Centro Cultural de Corvera, Múrcia. 
-   2019, Llibre De la mudanza al paso. Introducción a la metodología de enseñanza del baile tradicional hacia su contexto natural en el sureste español, Caldo de Pésoles, Múrcia. 
-   2020, Article " Formación en Folklore. Una asignatura pendiente en la Región de Murcia ". Diario La Verdad, Múrcia. 
-     2020, Comunicació " Del baile tradicional al baile típico regional ". XXVI Jornadas de Patrimonio Cultural de la Región de Murcia.
 -    2020, Article " Postizas murcianas: Técnicas y Toques ". Revista de Folklore, Fundación Joaquín Díaz, núm. 469, Valladolid. 
-   2020. Conferència concert " Los contextos naturales de la música y el baile tradicional del -   sureste". Biblioteca Municipal de Ricote, Múrcia. 
-   2020. Article " La enseñanza del baile tradicional enfocado hacia el mantenimiento de la fiesta popular". Revista XXXVII Encuentro de Cuadrillas Comarca de los Vélez. Almería 
-    2021. Conferència " Una mirada didáctica al baile tradicional ". Facultat d’Educació,   Universitat de Múrcia.
 -   2021. Article " Las postizas en la Región de Murcia: Técnica y toques ". Revista de Folklore, Fundación Joaquín Díaz, núm. 469, Valladolid.
 -2021. Conferència taller " Postizas murcianas: Técnicas y toques ". Centro Cultural La Albatalía, Múrcia.    


Taller 3. Introducció de les músiques i danses tradicionals valencianes des d’una perspectiva transversal i inclusiva, a càrrec de Susana Díaz
  

Lloc
:  Aula Magna del Centre Cultural La Nau (c/ de la Universitat, 2. 46003 – València)  

L’educació musical, més enllà de ser tan sols una matèria que es cursa en el currículum, té un component patrimonial i d’herència cultural immens al nostre territori. Cal destacar un alt nombre de festes que actualment estan catalogades com a bé d’interès cultural immaterial (BIC) i patrimoni de la humanitat, gràcies sobretot a les seues expressions musicals.
El desconeixement, la manca de recursos o la por als canvis, en general, impedeixen la introducció de la música tradicional i popular a l’escola d’una manera natural i normalitzada.
Aquesta formació intenta ser una eina útil no solament per al professorat de música sinó per al professorat que conforma el claustre. Contextualitzarem i reconeixerem tipologia d’instruments utilitzats en la música tradicional, la rítmica de les danses i cants, el flabiol valencià i instruments de percussió, i a més realitzarem la concreció curricular i noves metodologies per a aplicar-les a l’aula, sempre amb l’objectiu d’afavorir el disseny universal d’aprenentatge.  

 1. OBJECTIUS
1. Reconèixer i contextualitzar la tipologia d’instruments utilitzats en la música tradicional perquè es reconeguen dins de la pròpia cultura o altres de pròximes.
 2. Reconèixer terminologia bàsica per poder fonamentar l’ús i la pràctica dels diferents instruments, balls, danses i cançons.
3. Introduir el flabiol valencià com a proposta a les aules.
4. Introducció a la rítmica pròpia en balls, danses i cants.
5. Adaptar balls i danses segons els diferents nivells, i introduir cants i cançons.
6. Introducció d’altres instruments populars i/o tradicionals de percussió.
7. Concreció curricular d’activitats i actuacions atenent documents, com el document pont o DUA (disseny universal de l’aprenentatge), entre altres.
8. Treballar les ripropostes, com a evolució de la música tradicional.
9. Replantejar noves metodologies per ampliar el ventall de possibilitats respecte a la pràctica docent aplicada a l’aula des d’infantil fins a segon de l’ESO.
10.Fonamentar la necessitat de canvi envers la inclusió real de l’alumnat.  

El taller es desenvoluparà tenint en compte dos apartats: 1r TERMINOLOGIA. MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL.
- Terminologia específica i conceptes: música popular, tradicional, folklore, folklorisme i folklorització. - Diferència entre ball i dansa; dansetes rituals i gèneres musicals.
- Instruments: flabiol valencià, dolçaina, canyes, culleres, tapadores, panderos, sonalles...
- Patrons rítmics: danses, balls, d’acompanyament, etc.
- Balls valencians i d’altres indrets; similituds i diferències.
 2n CONCRECCIÓ CURRICULAR
- Metodològiques inclusives atenent les competències que s’han de desenvolupar segons nivells, recollides en el document pont. - Introducció a la programació DUA, dotant el professorat de diferents possibilitats per a poder arribar a tot l’alumnat des d’una metodologia positiva.
- Activitats i actuacions segons els nivells.
- Creació d’una biblioteca de música tradicional i popular.
- Treball interàrees.
 - Finalitats funcionals dins del centre educatiu.
 - Ripropostes.         

Susana Díaz  
Comença en el món del tabal i dolçaina l’any 1988 en la falla Màlaga Dr. Montoro de València junt al mestre Enric Gironés, Ximo Llorca i Joan Martínez. Posteriorment amplia els seus estudis , l’any 2001, en la Universitat Popular de València amb el mestre Alejandro Blay, i de solfeig al conservatori “El Molí” de Godella. També, de tarota amb Eduard Navarro, de percussió mediterrània amb Diego López, i de percussions tradicionals amb Vanesa Muela i Cris Zagaleja.   Ha sigut mestra de diferents colles de dolçaina i percussió i des de l’any 2002 és component de la colla “El Cudol”. Ha col·laborat amb bandes com la de “Sant Josep de Pignatelli” o la “Gayano Women’s Band”. Ha participat en Europeades i homenatges realitzats a persones de gran rellevància en la cultura valenciana. Realitza diferents xerrades, ponències i formacions al voltant de la música tradicional, i en especial del paper de les dones. Ha col·laborat en diferents gravacions de Cds; “La nostra música. Música amb dolçaina” de José Mª Chornet i “De la terra. Cent anys de la falla Arrancapins”. Ha col·laborat en el llibre “Sira-cota. La història dels instruments perduts” de Susana Ibáñez i Sergi Masip i recentment en la gravació de la cançó  “A miña llengua politak”  de l’últim treball, “Rap d’Arrel”,  de la cantant de rap Tesa.   Forma part de la formació musical del disc TITANA i ha participat durant el procés de creació,  producció, edició i maquetació, així com la renovació de lletres i la gravació de vents i percussions tradicionals del disc, a més de ser la compositora d’una de les peces.   L’any 2020 va ser triada, per la Falla Plaça Doctor Collado, directora de la cinquena Tabalà popular Homenatge a Joan Blasco. L’any 2022 la regidoria de cultura festiva de la ciutat de València la nomena “Dona de la festa”, en reconeixement a la seua trajectòria com a dolçainera en pro de la cultura festiva de la ciutat. Forma part de la directiva de la Federació de dolçaina i tabal FDiT del País Valencià. Fa composició d’obres de caire tradicional i realitza transcripcions, adaptacions i arranjaments en cançons tradicionals i populars.   Una de les tasques que actualment desenvolupa és la investigació, recerca, recuperació i difusió de música tradicional i així ho reflecteix als seus articles publicats en llibrets de falles i fogueres i associacions de Castelló i  la Revista Caramella.